Estructures geomètriques (cartró pluma)
Tutorial Fotomuntatge:
Índex:
1.Introducció
2.Dibuixos figuratius
3.Dibuixos sintètics de l'element
4.Dibuixos estructurals
5.Fotografies del procés
6.Fotografia de la peça
7.Fotomuntatge
8.Bibliografia
1. INTRODUCCIÓ:
La meva obra pretén fer referència a la repressió de idees. Aquesta temàtica se’m va acudir quan em vaig plantejar la següent pregunta: “Per quin motiu la repressió de idees condueix, precisament, a executar-les?”.
En el diari La Nació en notícies de Ciència / Salut, del dissabte 18 de juliol de 2009, Benedict Carey, del The New York Times, va escriure un article titulat: "Si no vol que passi, tracti de no pensar-hi ... si pot ".
Aquest article, tracta del comportament i dels impulsos incontrolables. I expressa: "de tractar de reprimir un pensament incrementa les possibilitats que aquest torni".
Durant varis períodes de la nostra història, han anat succeint diversos esdeveniments que han conduit a certes circumstàncies, com per exemple la prohibició de la llibertat d’expressió a la societat. Aquesta prohibició creà una sèrie de conflictes interns i externs i afirmaria, també, que avui en dia es continua reprimint a la societat per tal de que no expressi els seus pensaments ja que perjudicaria a molts caps, sobretot polítics, de gran transcendència.
Entenem per llibertat d’expressió el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant sense censura. La llibertat d'expressió és defensada com un mitjà per a la lliure difusió de les idees, i així va ser concebuda durant la Il·lustració. Per a filòsofs com ara Montesquieu, Voltaire i Rousseau la possibilitat de dissentir fomenta l’avanç de les arts i les ciències i l'autèntica participació política. Va ser un dels pilars de la Guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa, fets que van regirar les corts dels altres estats occidentals. Altre argument clàssic, associat a John Stuart Mill, és que és essencial per al descobriment de la veritat. Oliver Wendell Holmes Jr. i Louis Brandeis, famosos juristes nord-americans, van encunyar l'argument del mercat d’idees. Segons aquesta analogia amb la llibertat de comerç, la veritat d'una idea es revela en la seva capacitat per a competir en el mercat. És a dir, estant en igualtat de condicions amb les altres idees (llibertat d’expressió), els individus apreciaran quines idees són veritables, falses, o relatives. Aquest argument ha estat criticat per assumir que qualsevol idea cabria en el mercat d’idees. I encara així, el qual unes idees tinguin majors mitjans de difusió les imposaria sobre unes altres, al marge de la veritat. És més, després de la teoria del mercat d'idees existeix l'assumpció que la veritat s'imposa sobre la falsedat. Per als detractors està demostrat que els prejudicis s'imposen sovint sobre la veritat, i per a quan aquesta s'imposa molts han sofert. L'alternativa a aquesta debilitat del mercat d'idees seria la persecució de la falsedat (és a dir, restringir la llibertat d'expressió).
Així doncs, l’objectiu era crear una estructura geomètrica que fos capaç de expressar aquestes idea, però procurant fer-ho de forma força minimalista.
He condierat que la obicació idònea per aquesta estructura geomètrica era un lloc natural, un espai que oferís harmonia, estabilitat i calma ja que el misatge que conté redera necesita una prèvia reflexió acurada. Per aquest motiu l’he obicat en un jardí.
8. BIBLIOGRAFIA
http://xtec.cat/~rnieto/
http://www.enciclopedia.cat/
Programes utilitzats:
• Sketchup
• Photshop
• Power point
Materials:
• Cartolina negra
• Regle, llapis, goma
• Cola blanca
• Cartró ploma negra
• Cúter
• Silicona
• Càmera fotogràfica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)